Feia temps que no vaig escriure catalá, la veritat es què tinc por d´haver perdut la meva habilitat una miqueta.
Com si fos ahir, el 19 de març vaig sortir del meu estimat Catalunya, es dir, ja porto 9 mesos a terra on no trobes cap persona per fer les tipiques coses catalanes, per exemple, menjar un bon tros de pa amb tomàquet o be prendre un cigaló.
Estic a Bolivia doncs i mentrestant l´hiver ja ha arribat a Europa, aquí estem només esperant que comença l´estiu. En tot cas, el matí a dos quarts de sis, ja se levanta el sol, a les vuit ja fan 26 graus, i a les 14 - 15 hores, la temperatura arriba a 33 o 34 graus.
Es un dissabte, ara mateix son les 10:15 del matí. Ja estem a 28 graus. Ahir va ser el sorteig del Mundial de Brasil. L´enllaç de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Copa_del_M%C3%B3n_de_Futbol_de_2014
Tinc la impressió, n´estic quasi segur, que el sorteig esta manyat. El meu país tornará a jugar amb Espanya, Xile y Australia al grup B.
Llavors, França ha tingut molta sort amb un grup facil (monsieur Platini haurá tingut influència), mateix que Suïssa (ja sabem què el cap de la Fifa es suis).
Anglaterra, Italia i Uruguay al mateix grup D amb Costa Rica, es el grup de la mort. Personalment, crec què Uruguay pot passar la fase de grups. Anglaterra hauria de passar també! Italia, quan un Mundial comença, el seu joc es fluixet i no va ser només una vegada que van passar "amb sort", com les Mundials del vuitantados y del norantaquatre...
El grup d´Alemanya amb Portugal, Ghana i EEUU també sembla interesant. Ja veurem que va passar, encara falta mig any.
Doncs, Bolivia. Ja son quasi 9 mesos què estic aquí. Vaig començar a treballar al mes de juliol. Em recordo què estavem a l´hiver; feia fred, i els nois del magatzem, feliços quan portava la meva "txaqueta" amb "botó" de Jimi Hendrix.
De vegades els parlo en català, per exemple: Bon dia noi. O quan es cau l´internet i crido: S´ha fotut un´altra vegada la xarxa de merda.
Esclar què els meus companys no van aprendre el català mai...
Al principi, la paraula "takahuma" va ser molt de "moda". Això significa "pelo desorganizado" en quètxua. Pero massa rapid hem canviat això pel mexicà: Chamaquito
Ara, l´hiver comença a Europa i nosaltes aquí a Bolivia tenim l´estiu. La veritat, es extrany, Nadal i l´any nou amb temperatures altes, sol, calor, com si no fos normal. Va ser doncs per aprofitar i muntar un "txurrasquito".
Bolivia com país es bonic, pero no te res a veure amb Europa. No hi ha autopistes, l´internet es dels pitjors del mon, i tiendas de veritat només trobarás als centres comercials.
Per fer compres a la ciutat, Santa Cruz de la Sierra (fundada al any 1561 (més o menys) pel señor Ñuflo de Chavez, qui va venir de la Santa Cruz d´Extremadura); pots trobar tot a la Ramada. Es un mercat de carrer, obert, en realitat es com un laberint. Trobarás roba, menjar, utilitats per l´hogar, frutes, legumbres, de tot. Et portes 300 o 400 pesos i tornes al poble.
El transport public, sincerament, esta fotut. Degut a influència política o infrastructura mala, a la ciutat no es poden circular busos grans. Com conseqüencia, el transport public es fa en micros, que, passat del carrer d´Irala cap a la Grigota (la Ramada) ja van complets.
Alternatiu: els taxis, per només 1 peso extra et portarán en 20 minuts menys al poble.
Hi ha un plan per muntar un sistema de metro a Santa Cruz, pero no crec que es va fer. No es viable.
Els anells i radials (Anillos y radiales) son carrers principals de la ciutat. Quan plou molt, l´aigua s´acumula i no pot sortir. Un altre tema, hi ha massa carrers sense asfaltar.
A Santa Cruz no pots fer fogatas, per això, a la sortida de la ciutat ja pots veure el fum per tot arreu. A les pobles es troba fogatas tots els dies. Hi ha molta agricultura.
Els diumenges, quan no fa molta calor, vaig amb la meva dona per comprar verduretes: cebes, tomàquets, all, coriandre etc. A costat del mercat hi ha 4 o 5 carrers, amb "caseritos i caseritas"
Només has de mirar mig segon als ulls d´una caserita i escoltarás sempre la mateixa frase: "Que va llevar?"
Malauradament, els "toldos" muntats en aquesta zona son molt baixos, com els micros. Pero tot es de molt bona qualitat. Al super només vaig per comprar "le pain français" ja que no es veu el pa bó al poble.
La cervesa es relativament cara aquí; la barata a 5 pesos la llauna (importada "do Brasil"), uns 44 centims d´euro.
Pero la cervesa bona, Paceña, ja costa 8 pesos la llauna, quasi 70 centims d´euro. Es millor comprar quantitat d´ampolles, que surt més económic.
Encara no coneix prou be la ciutat per indicar on es pot anar "de juerga".
Al poble no hi ha molt de locals, i quan hi ha, son muntats junts, amb 2 rockolas, mezclant la musica a un volumen massa alt.
La gent d´aquí en general, escolta musica "simple" : reggaeton, cumbia i altres tipus de cançons sense cap criteri cultural. Em torna boig aquesta indiferència musical; poso mp3 al meu móvil i escolto això que vull. Podeu imaginar-vos que el nivell d´angles es "pobre" aquí
A pesar de estar molt lluny de terra catalana, estic content aquí, amb Yina i la gosseta Luna, al treball amb gent simpática.
2013 va començar bé, amb una festa linda d´any nou del meu amic noruec, veurem com es va desenvolupar 2014.
No hay comentarios:
Publicar un comentario