Quatorze gener dosmilquatorze

Doncs si, ja estem 14 dies al any dosmilquatorze. Dues setmanes, amb el Dakar en Argentina, Bolivia i Xile. Un any que esperèm va ser millor què l´any darrere.

Trobo a faltar molt el català. Llavors ja van passar quasi deu mesos fora de terra catalana. No n´hi ha "pa amb tomàquet" aquí. Pero hi ha tomàquet amb ceba. No es gaire car les verdures, a vegades només quan plou massa, com ha passat la setmana passada a Cochabamba, ciutat al centre de Bolivia, com Madrid a Espanya i Utrecht als Paísos Baixos.

Porto ja mig any treballant. Tinc companys que no em diguen "hola, bon dia" o "hola, que tal". Arriben, et veien i va una crida tremenda pel carrer:  COMO EEEEESSSS!!!!
Sobretot Miguel i Waldo ho fan fort, fortíssim.
Hi ha un noi del magatzem, Bladimir. Si, el seu nom es rus, pero no es rus. Em diu: "Como estas chamaquito".

Quan tinc un problema de material pels clients, el "ragazzo" Juan Pablo m´ajuda. Agafa les castanyes calentes del foc. Es un noi molt llest, quart italiá, técnic pero també una miqueta "travieso".
El joc de vendre es a vegades complicat, ja que tots els dies el joc es diferent.  Has de veure: Que vol el client? Per què ho vol?
Rebreu doncs un preu d´un venedor a EEUU, i necessito començar a fer calculs. Pot ser dinámic. I, preparada la cotizació, ho envío al client (pensant en la quantitat de garrofes que costa tot).

Un altre senyor qui m´ajuda quan tinc dubtes es el "don Dagner". Porta anys aquí i coneix les mercaderies del magatzem. Sempre riu a la seva arriba pel matí; nosaltres esperant a qui porta la clau per obrir l´oficina, i ell en el seu cotxe.

No es troba en la oficina el meu cap. S´ha anat de vacances, i hi ha un "ambiance" de tranquil.litat.
Altres companys: Mr. Edward, treballa molt, li va bé. I la Silvia, noia enganxada a salteñas, una especialitat d´aquest país.  Com bunyols, amb pollastre, patates, pebrots, el què vulguis. A mi m´agraden més les empanades de formatge amb ceba.
Al passar per la ciutat, per exemple a la Ramada, mercat una miqueta caòtica pots trobar "caseritas", dones que venen de tot, amb carretilles si fa falta. Al Torno es encara pitjor. Mai hi ha espai per les carretilles i tot esta muntat massa baix.

Les salteñas es una altra historia. Imagina´t això: Un dissabte, no fa calor (no passa molt això per cert). Un bon esmorzar amb pá français, una truita i café fort.
Desprès del esmorzar, al carrer on es veu una caserita cridant: SAAAAALTEEEEEEEEEEEEÑÑÑÑÑAAASSS i amb una veu distorsionada.
Un altre tipus de caserita: a la parada dels micros al Torno (micro es com un bus pero petit petitet): Gelatina de pata de royal, només 1 boliviano....

Tornem al magatzem. El cap del taller es don Humberto. Organitza que els nois tallen els esparrècs (no es pot menjar això perquè son de ferro).

Avui hem "barallat" una mica amb una empresa què nos ha de fer una gestió, però demanen massa informació sense anar a "trobar-ho" ells mateixos...

Fins aquí. Torno a la feina ara. Amics, cuideu vos molt!