França i jo (part 2)

La segona part de l´historia ho vull escriure en la llengua catalana. Dues raóns per fer-ho així:
1. Quasi tots els viatges vaig fer amb amics catalans, què siguin de pura cepa o no.
2. Els viatges començaven tots a Catalunya.
La tercera raó pot ser que, mentrestant escriu en francés, mai pugueu comprendre l´historia en la seva totalitat. Aquest blog, que per cert, no ha obtingut moltes visites, el vaig començar en francés, pero qualsevol dia puc canviar de llengua.

Abans de tot, perdoneu-me si hi ha errors, el meu català no es perfecte, es molt possible que veu "castellanades" o construccions inexistents, derivades d´altres llengues. Doncs, tots els vostres consells per millorar seran rebuts amb el mateix nivell de felicitat jaja.

Be. Després del viatge fábulos de l´any 2000, no vaig anar a França durant 4 anys. En 2004 em traslladava de València a Barcelona. Ha sigut el temps quan estava amb la senyoreta I., la meva exnovia.

Llavors, al estiu de 2004, els meus pares volien venir per veure-m. Pero no volien venir a Espanya (o Catalunya). Em trucava el meu pare i diu: "Nosaltres anem a França, al sud".
Va ser al poble Remoulins, a costat del Pont du Gard i a poquets quilometros de ciutats com Nîmes i Avinyó.
Agafavem el tren (la I. i jo) des de la seva ciutat a Barcelona i noto que em vaig oblidar el passaport. C*ll*ns, aixó si què es bon debut.

A la vella estació de Sants (encara n´hi havia AVE, i la estació estava molt més cutre què ara) trobávem el Talgo cap a Montpellier. Meus pares veníem a recol.lir nos, menjávem un entrepá i després pujavem la A9 francesa.
El camping va ser el típic camping de bosc, amb molts arbres i molta ombra. Va també ser una setmana amb un tour en canoe al riu Gardonne, nits a passejar pel pont du Gard i visites a ciutats, com Orange, Nîmes, Carpentras i Avinyó.

A Orange es pot trobar un vell teatre romano. Les dones van hi entrar per veure. Mentrestant, els homes s´en van comprar unes llaunes de birra de mig litre, i tomáven la possesió d´un banc, reflexionant.

Nîmes, capital del departament Gard (el 30) es interessant per les seves Arenes i la seva "Maison Carré".

Avinyó es sobretot coneguda pel seu "Palais des Pâpes" i, evidentment, pel famós pont del cual hi ha una canço en frances. Va ser molt guay, per que ja savia una miqueta com era la ciutat.

Tornava amb I. a Catalunya. A Portbou entraven els nois de la policia, guardia civil i tot el seu show: BONA TARDA, PASAPORTES ETC.

Quan la poli em demanava la documentació vaig dir en castella, sense cap accent de què soc holandés, que la meva feina la tinc a la ciudad condal i que senzillament vaig oblidar el meu pasaport.

... Al any següent, moltes coses havien canviats. Viscava ja a Barcelona i estava solter de nou. Graciès a 3 amics (i aquests nois sapiguen quines son entre ells), vaig començar a entendre el català.

Maig 2005. Sempre hi ha un pont al mes de maig. Amb en Cesc pensava fer un viatge al sud de França. La nostra decisió ha sigut Narbonne, per la proximitat (només 3 h.)

Noooooooooiiiiiiiiiiiiiiiii estem a la France!! cridava en Cesc a l´arribada. Amb l´equipatge a peu buscant el centre. Es una ciutat petita, doncs no es tarda molt.
No haviem reservat cap ho(s)tel i anavem per un carrer cèntric. Al primer el millor hotel entravem. "Bonjour, est-ce que vous avez une chambre double livre pour 2 nuits?"
Oui, bien sûr messieurs, voici le cle.
No estava gaire car, 25 € x persona la nit. Passejavem per la ciutat, vam beure una Leffe i Hoegaarden i hi havia un bar amb una oferta de picoteo què hem aprofitat.
Esclar que voliem coneixer la vida de nit de la ciutat. Maldaurament, la primera nit no va ser possible. Amb el sopar haviem begut una ampolla de vi Merlot, i estava més fort de que pensavem.

El dia següent, un diumenge, fariem una visita a la capital del departament Aude (l´11), Carcassonne. Es una ciutat molt bonica, el castell, el riu que passa i la forma d´atenció als clients a un establiment, la indiferència total del cambrer qui volia s´anar a cobrar ja les garrofes de la seva pensió.

Tornavem contents a Narbonne i per la nit festejavem al Botafogo, un club amb bona musica i ambient. El lloc tancava tard.

El dilluns, abans de tornar, demanavem una Desperados i la vam beure en plena sol.

...
Febrer 2006. "Monsieur, hem de tornar a França"

On anar si tens un pont el mes de febrer? Al nord fa fred i esta molt lluny. Doncs, on anar?
La ciutat Perpinyá (o Perpignan) era objecte de visit. Estrictament, es pot dir què et quedes a Catalunya. Pero hi ha diferencies, al ser Catalunya gabacho, no es ve massá influencia de la llengua, no té la mateixa importància què al Catalunya "espanyol". Els carrers son bilingues, això si, i hi ha també una Caixa Catalunya, pero ja esta. Molta gent parla castellà.
A la FNAC vaig trobar un disc què volia ja des de molt temps i m´ho vaig portar.
Hi ha un bar irlandes a Perpinyà. Perfecte. Unes birretes.
No n´hi ha discotèques a Perpinyà. A la oficina de turisme ens van comentar: Messieurs, les disco, vous les trouverez a Canet, sinon, a Argèles sur Mer.
Canet estava mes a prop. Estava ja molt de moda de comprar les ampolles i així beure tota la nit, per que la dosificació espanyola dels cubates no es farà fora de les seves fronteres.

...

Només 5 mesos desprès ja tornava a França. A., una amiga de la antiga casa al barri m´havia trucat una setmana abans: "Tiens, qu´est-ce que tu fais cette année? Vas-tu venir en France?"
No li podia dir què no, ja que no tenia cap destinació encara. Amb un company de la feina començava el viatge en camió.
A les 21:00 el noi em deixava a una benzinera a l´autopista A46 a Communay, a uns vingt quilometres de Lyon. No havia manera d´anar a la ciutat. Ni taxis, ni transport public, res de res.
Uns nois magrèbies em van portar a la ciutat, ja era de madrugada, va ploure móoooooltisim i vaig dormir nomes 5 hores per aprofitar el dia seguënt per Lyon, ciutat capital del departament Rhône-Alpes (69). Tenia l´estació de tren a costat de l´hotel, de p*t* m*r*.
Passejava per l´Illa de la ciutat, vull dir, el punt on es creuen els rius Rhône i Saône. I després altres zones, amb el tramvia per exemple. A la nit trobava bars i m´agradava tot molt.

I vaig arribar a l´estació per anar a Grenoble, a quasi 2 hores ja que el tren feia moltes parades. Mentrestant vaig llegir el llibre "A Year in the Merde" d´en Stephen Clarke. Es un llibre molt humoristic i perfecte per la gent qui vull aprendre l´angles.

A. va venir a l´estació de Grenoble per recol.lirme, amb el cotxe de la seva "maman" i sense la fulla rosa. Em va presentar els seus amics i amigues, feiem barbacoa, visites a la ciutat i la muntanya i amb uns 40 persones vam veure perdre França al final del Mundial.

Tornava a Catalunya en tren, mitjançant tres trens diferents: Grenoble-Avinyó, d´Avinyó a Portbou i de Portbou amb el tren que fa parades a totes les pobles cap a Barcelona.

...

Desembre 2006. Un´altra vegada, un viatge amb en Cesc. L´idea va ser de prendre el tren a Toulouse: BCN-Puigcerdà i desprès Tour de Carol-Toulouse. Pero no podiem anar, una vaga dels amics SNCF va tirar sutge dins del menjar.
El proxim dia hem agafat el bus. I el bus evidentment no va per les muntanyes, el bus va per la A7 espanyola, la A9 francesa i a Narbonne canvia a l´autopista que va cap a Bordeaux.

Toulouse es capital del departament Haute-Garonne (31). Es una ciutat particularment interessant per la gent a qui l´agrada la llengua occità. Carrer (rue en francés) es transforma a carriera. Hi ha el riu Gardonne, una plaça de mercat molt txula, edificis a tutiplen i chocolateries on t´en pots comprar fins terminar pobre. El temps no va ser el nostre millor amic en aquest viatge, pero de debò us recomano d´anar.

...

L´any 2007 semblava ser un any sense posar peu a territori frances. I, repito, estrictament no vaig estar a terra francesa.
La peña (Cesc i altres) havien organitzat un viatge en desembre al Pais Basc. Culinariament i culturalment fantastic, la "Euskal Herria". Com passa amb Catalunya, el Pais Basc també es dividit, i només per això ja es un pais en si. Pero be, no vull parlar de politica i geografia, què no sempre es una bona combinació.

Vam creuar la gran frontera d´Irun per autopista per anar a Biarritz. Va ser una visita molt breu, degut al mal temps (va ploure la ostia i llavors, el vent soplava fortísim) i per què el cotxe de lloguer no tenia "permis" de conduir fora del territori espanyol. Hem fet un par d´imatges bonics què estan ben guardats.

...

L´ultim viatge va ser a maig d´aquest any, pero va ser a la meva terra, creuant França amb un amic en el seu camió. Molts quilometres... molts...

El penultim viatge va ser l´any passat, al pont de maig. En Cesc de nou, va anar amb mi.

Degut al "follón" de les obres a Sants (llegiu: AVE) els trens internacionals sortien des de, collons, com es diu aquesta estació al Born... ah si, l´estació de França. Desprès del café sol i el tallat agafavem de nou el vell Talgo per anar a la seva destinació final: Montpellier, un altre capital, del departament Hérault (34).

A Narbonne van començar les problemes. Va venir el conductor i diu:"El tren no pot continuar ja què un altre tren li bloqueja abans d´arribar a l´estació següent (Beziers). Hi haura un retrás de 1 hora.

Nosaltres, sense pensar, sortiem del tren i de l´estació. Davant de l´edifici hi ha un bar! Vinga, a prendre una birra.
Mig hora desprès tornem. I s´ha anat el tren.
Anavem a una finestra per queixar: "Mademoiselle, on nous a menti, on disait que le retard sera une heure et le train a parti avec nos valises et tout"
La dona va respondre en plan: Ja, pero va ser una aproximació. No pateixis. Va trucar amb el personal de Montpellier.
Hauriem d´agafar un altre tren qui va sortir mig hora després. Nerviosament demanavem a l´arribada de Montpellier a tothom on estava el Talgo. Per sort, el conductor ens estava esperant amb les nostres maletes.

Passejavem despres d´haver deixat les coses a l´hotel al centre de la ciutat; l´esplanade i la Place de la Comedie. Feia molta calor (mediterrani) i a la tarda, després de tornar en Cesc va prendre una dutxa de mig hora, cridant: CAAAAAAAAAAALENTIIIIIITOOOOO. El noi tenia un gran problema a l´edifici on viu, on s´havia trencat alguns tubs del gas, i a fotre l´aigua calent per un mes...

Va ser de nou un viatge per mai oblidar. Un amic ara esta a Montpellier, i li vull dir: Nooiiii!!!!! Què vagi molt bé i quan puc, et vindre a visitar.

Doncs aqui termina l´historia, espero que us ha agradat. Salutacions i bon dia.