Al nord de Barcelona i al oest de Girona es troba una bonita ciutat què sembla una població del passat. Vam anar hi (la meva dona i jo) el passat dijous, ja que la ciutat festejava el seu mercat medieval.
Vic, capital de la comarca catalana d´Osona. Sabiem que feia fred, ja que esta lluny del càlid mar mediterrani.
Amb tal d´arribar-hi d´hora, agafavem el tren de les nou i trentasis minuts del mati. BCN-Montcada-Granollers-La Garriga-Centelles-aturada en una estació fantasma-Balenyà,Tona i Seva per arribar a les onze a la petita ciutat.
Ben abrigats com cebes caminavem cap al centre. A prop de la Plaça Maior esta el casino i uns edificis amb pintures i ademés una bandera d´estela molt gran.
La Plaça Maior es fantastic per fer fotos panoramiques, i el nostre recorregut començava. Passavem per un bar que porta meu nom, i veiem un senyor amb un tipus de maquineta d´aquestes antigues per penjar la gent com es feia fa secles.
Jo almenys estava embruixat seguidament pel encant d´aquesta ciutat. El mercat, txulisim. Continuavem per la ruta marcada, i veiem tot tipus de mercaderies, artesans, tall de fusta, botifarres i cansalada a la parrilla, i teniem fred. Feia com 3 o 4 graus.
Hi havia una zona arabe on trobavem una jaima per prendre un té (amb molt de sucre, com es habitual a Marròc).
Dins de la llibreta haviem vist un pont romanic, es diu Pont de Queralt. Demanavem a un noi d´informació com arribar-hi. El noi deia de senzillament continuar la ruta del mercat.
Una vegada arribat al pont, estava com molt ple de gent. Sota el pont (no literalment, pero quasi) van penjar uns globus, i els xicots jugavem amb arcs i fletxes.
També es veia una cascada al riu Meder, i mes zones de menjar, com pop a la galega, carn i mes carn i una paella gegant.
Teniem ganes de menjar i vam demanar un entrepa amb xistorra i cebes fregides, llavors vam prendre un cafè i feiem una ruta per la ciutat fora del mercat.
Estem al mes de desembre, i encara no haviem comprat cap numero de loteria. A Barcelona sembla que no toca mai, o sempre vaig comprar a les administracions on tenen els numeros que no li toquen res. Mateix la Bruixa d´Or, comprat l´any passat i ni ens tocava la reintegració. Pero com passavem per una administració a Vic, vam inventir les nostres garrofes allí.
Feia encara fred i com ja haviem caminat per tot arreu i estavem una miqueta cansades, doncs tornavem a l´estacio del nord per agafar el tren de volta a Barna.
Ens agradaria tornar a Vic... quan les temperatures puguen una miqueta.
Imatges son fetes per la meva dona, tots els drets reservats.
