L´any nou va començar amb molta pluja. Estavem celebrant
l´ultima hora del 2017 a casa de ma sogra, pero la barrufeta s´en va dormir i
doncs hem anat a casa nostra. Mentrestant els nanos estaven amb els seus focs
artificials i els gossos amb molta por, vaig obrir l´ampolla de sidra de
maduixa. Ja com no es pot comprar cava o champán en aquesta terra, només pels
barris “pijos”… al poble no n´hi ha d´això, doncs, agafas vint pesos de ta
butxaca (3 dólars) i a la nit brindes amb sidra.
El dimarts, primer dia de feina de l´any, va ploure
moltíssim. Amb fortuna vaig poder agafar un taxi cap a la ciutat. La calçada
estava destrossada i després d´un desviament de vint minuts, fin del trayecte
per l´avinguda Cañoto.
Esperava el micro 56 o 57, pero arribaven poquets i tots mes
omples que una llauna de sardines.
Degut a la “fantástica” gestió de aquests
senyors qui fan planificació urbanística, quasi sempre quan plou, hi ha
inundacions nefastes tant com a la ciutat pero també a les pobles. Les garrofes
recaudades dels impostos i les multes que la Hisenda de la república reclama,
es van gastar en projectes i gran cantitat dels diners sempre es mantendrá
penjat a l'arc del violí.
Hi ha un contraste de riqueza força gran quan fas comparació
del sud i del nord de la zona urbana de Santa Cruz. Diguem que el centre
“absolut” es l´intersecció de les avingudes Cañoto e Irala. Al sud, comença la
avinguda Grigota, i del primer al segon anell es literalment “une avenue de
merde” ja que s´hi trova la Ramada amb les seves caseritas, utilitzant la
calçada per vendre ilegalment (i sense afluixar res d´impostos) a tothom. Roba,
palomitas, fruites, legumbres, empanadas, carn de porc i pollastre etc.
Com ja la gent no té la costumbre de llençar els
escombràries al cubo, parcialment també per que no n´hi ha dichos cubos o están
destrossats, tota la m*rd* está al aire obert, pel carrer. Fa pudor, hi ha gent
de pocs recursos, criden i hi ha pudor a la zona. Quan ma mare ho va veure,
començava a plorar.
Parlant urbanisticament, el nord es molt mes “ric”. Hi
troves viaducts i empreses agricoles, el trafic es més fluid. El nordoest,
precisament la zona del 4º anell i l´avinguda San Martin, es un somni mullat
per tots els constructors. Botigues per la gent que es “ric del cagar” com diu
David Guell en un episodi dels Plats Bruts. Llavors el Ventura Mall amb el
Hardrock Café. I a la mateixa zona el pont vell al barri del Urubó, el pont nou
al Urubo (crec que va costar quatorze millons de dòllars) i el Urubo mateix, un
condomini pels mes afortunats.
La carretera al nord (a Warnes i Montero) té com problema
principal que no hi ha prou iluminació, fent-la perillosa a l´oscuritat.
Politicament el país está fotut. No pas una miqueta, está
fotudissima, per que el MAS fa interpretació dels lleis al seu gust i favor, i
quan volen, ho canvian tot. El famoso referéndum del 21 de Febrer on la majoria
dels votos va dir NO, doncs están fent tot, inclos si hagin de trencar la llei.
Al país li fa falta un soplo d´aire fresquet, necessita d´un president qui
pensa abans de parlar bojeries. Doncs haurán de buscar un home o una dona capaç
de fer això. Maldaurament, els politics son evidentment molt influenciables a
l´hora de rebre un sobre amb uns bitllets per sota la taula. Justicia existeix
només pels rics, si no tens cales o si ets dona, mai pots guanyar.
Llavors, el problema del aïgua quan plou es que n´hi ha pocs
Canals i un sistema de drenatge com que no sapiguen que es. No es com Europa,
on plou una estoneta. Pot ploure 6 fins a 12 hores degut al clima tropical. Si
torna en Lorenzo després (el sol), cap problema, pero el trafic esta patint
molt. A vegades es derrumba un pont….
CONTINUARA
