BOLIVIA , ABRIL I MAIG 2015

El clima de la terra camba es, a vegades, fastigós. El divendres va fer calor. Vam sortir a la ciutat, degut al 1 de maig va ser festiu, i teniem un karaoke-txurrasquito, amb molta cerveza, unes copes de Fernet i un taxi que et pela cent pesos per tornar al Torno a les 3 de la matinada. Va ploure la matinada del dissabte, durant el dia de nou calor, per la nit una altra vegada una pluja. I no que cau una miqueta, senyors, va caure moltíssim.

Llavors, el diumenge es nostre dia d´anar a veure “les caseritas” del mercat. El poble está complet amb gent qui compra verduretes. All, cepa, tomàquet, coriandre, julivert, pebrots, patates. "Que va llevar" es un crit escoltat amb certa regularitat. Quan tingues la bossa plena, agafes un taxi compartit per 2 pesos, tornant a casa on els gossos ja s´hi troben nerviosos, brincant per tot arreu.

Doncs va ser altre dia caluros, ja que va començar el tardor fa un mes i no es pot notar encara. Quan va desapareixer el sol, tornava de nou la pluja i va continuar durant tot el dilluns. Degut al fet que l´alcaldía (honorable en terra camba) no li importa gens com estigui la infraestructura del poble, hi ha molts carrers de barro quan plou. Mai van a construir una acera decente. L´estat plurinacional (la república) controla totes les garrofes que les institucions i empreses publiques tenen, i mai saps on va a parar aquests diners.

Agafo el micro què tarda com 1 hora i 5 minuts per arribar a la ciutat; al segon anell pujo a un altre micro fins arribar a l´avinguda Paraguá. Si no he esmorzat i no porto els meus entrepans, sovint em compro un par d´empanades de formatge.
Feia fred el dilluns, pero després només va caure txirimiri i poc a poc la temperatura puja. L´infrastructura de la ciutat, no es que estigui mal pensat els vuit anells, pero en temps de pluja es una m*rda. Carrers inondades, i a vegades un pont important es trenca i la gent de pobles (en aquest cas, San Javier) perden l´unica conexión vial amb la ciutat. Aixó va pasar amb el pont de la nova carretera al oest, i ha sigut fastigós per l´exportació.

N´hi ha molt de lloc per creixement económic al nord de la ciutat; a 30 KM van construir el polígon més gran de las Americas.

Fa un par de setmanes vaig anar per primera vegada de festa (o com diuen aquí, de bury) amb un par de companys després de la feria Teleinfo. Amb un fernet cantávem al karaoke les tipiques cançons en anglés. Els meus amics catalans ja s´hi poden fer una visualització…

Normalment, els bars i discoteques tanquen a les 3 de la matinada (massa d´hora) pero quan no hi ha molt control, et deixen fins les 4.   

Bolivia i la xarxa no es una combinació molt bona. El que sigui la xarxa 3G pel móbil; en la ciutat, lenta, fora de la ciutat, fotuda, fotudissíma o gens de recepció. Hi ha moltes societats (empreses) petites, altres mitjanes i només els que son grans o compten amb un genio d´informàtica tenen página web.
La varietat de págines grogues es una selva que no es pot entendre. Per trobar informació d´empreses, s´ha de anar a la página de Fundempresa i trucar per demanar una adreça de correu electrónic. Pagines grogues, no te metes en ese jardín; més de la meitat dels números de teléfon ja no son utilitzats, i quan passa aixó, una noia amb veu avorrida et diu: “este número no está habilitado”.

Els clients, o bé, prenen molt de temps per fer una decisió de comprar els materials ofertades, es molt més burocrátic tot l´ambient laboral. Altres et visiten a l´oficina i ja et fan la comanda; trobes els materials al magatzem, en company Israel fa la factura i el client s´en va content…

Son ja 2 anys fora de la meva estimada Catalunya i em falta molt el catalá, tinc por de què la qualitat de la meva escritura s´ha empitjorat, o potser que vaig escriure paraules que no existeixen.

Volia tornar a la festa d´1 de maig. En “don Luis” ens va convidar a casa seva, al nordoest de la ciutat, per fer un xurrasco, beure unes cervesetes i cantar una miqueta. Hi vaig anar amb la Yina. Ens trobavem amb un company qui va beure durant la tarda en una altra festa i parlavem en anglès. Diu què te una ampolla de whisky de quasi 30 anys i quan es va casar, obrira el whisky.

Després del sopar vam dansar, cantar karaoke (per exemple Another Brick In the Wall, Money For Nothing i Magic Carpet Ride) veure la presentació del don Luis, qui es va jubilar el passat dijous. Va ser un senyor molt profesional qui va ajudar l´empresa a creixer; tothom li estima i ell estima també a tots els seus companys. Arribava una banda per tocar, amb trompetes i tot, i hem begut fins les tres de la matinada.